Antoni Vallverdú, pacient de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, agraeix el tracte rebut al centre amb un poema per als professionals

Antoni Vallverdú Blavi, serraller de professió, va ser pacient de l'Hospital de Dia de Malalties Neurodegeneratives de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. A Vallverdú li van diagnosticar Parkinson de jove, al voltant dels cinquanta anys. Quan la malaltia va avançar i el va començar a afectar en la mobilitat, va ser derivat a l'Hospital de Dia de Malalties Neurodegeneratives. I va ser allà on va descobrir una nova inquietud artística que fins aleshores no coneixia amb l'escriptura i la pintura. En les seves estades al centre aprofitava per pintar quadres i escriure poemes, tot i els impediments que patia en la mobilitat articular a causa de la malaltia.

Amb els anys, la seva filla li va voler regalar un llibre recull de part de l'obra que va crear, i així va autoeditar el llibre "Paraules de serraller", amb pintures i poemes del seu pare. Això va aproximar la Verònica Vallverdú, la seva filla, a la figura del seu pare, perquè va transcriure els poemes manuscrits a l'ordinador: "Tot i la seva rigidesa externa, tenia molta vida i molt moviment intern. Mentre teclejava cada poema, veia l'esforç que ell feia quan escrivia, tremolant o rígid, cada poesia o cada traç en les seves pintures", explica Verònica.

Antoni Vallverdú va traspassar a casa seva el 14 de gener d'aquest 2026. Però abans, va voler regalar un escrit a totes i a tots els professionals de l'Hospital. El poema no està inclòs en el llibre, però el compartim amb tothom que forma part de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp, facilitat per la seva família:

L'estol blanc

L'Estol blanc, bellugadís,
es va movent feliç.
Encisadora estolada,
amb faldilles o pantalons,
bata blanca i sabates sense cordons.
Molta paciència i devoció,
per fer la feina millor.

Sanitaris professionals!
Infermera, infermers,
metges i demés.
Tot l'estol blanc
les mans fermes
ens ofereix.

Les mans fermes
donen energia silenciosa…
al cos,
a la ment,
a la tremolosa mà del pacient.

Esperançat,
al pacient li dones seguretat,
amb la serenor, la serietat,
en el teu semblant fresc,
somrient i constant.

Tot el respecte
a tots els treballadors
que fan la feina
amb il·lusió i atenció.

Feina i treball,
al servei del malalt.
El pacient espera
que l'atenguin atentament,
així tant bé,
com l'estant fent.

El professional,
en el seu servei,
també espera
un gest
de gratitud..., vers ell.