Apunt històric

Els orígens concrets de l'Hospital de Reus, segons escriu el Sr. Pere Anguera, doctor en història al llibre Hospital de Sant Joan 1240-1990, són, avui per avui, poc coneguts i només se sap que ja existia l'any 1244. El primitiu Hospital es trobava situat a l'extrem de llevant de Reus, al capdavall del carrer que encara ara porta el seu nom.

L'edifici fou ampliat el 1314 i l'any 1590 disposava de 18 llits. Fins al segle XVI els ingressos econòmics més sòlids de l'Hospital provenien de les deixes i almoines. A finals del segle XVII (1773) l'Hospital va disposar d'un sistema d'administració integrat per sis persones amb caràcter vitalici i no remunerat, si bé aquest sistema va variar l'any 1784 amb la incorporació de dos regidors a l'administració del centre com a representants de l'Ajuntament.

La incorporació de les primeres monges paüles (1793) va permetre una millora dels serveis, tot i que durant el primer terç del segle XIX, l'hospital subsistia en unes condicions molt precàries, incloses les econòmiques, que provocaven el constant deteriorament de l'edifici. En aquest període el centre tenia una capacitat de 15 a 20 llits per a homes i de 10 a 13 per a dones.

El 1835, l'Hospital fou traslladat de la seva seu tradicional a l'edifici que fins aleshores havia estat seu del convent de les Carmelites de Sant Joan. És en aquesta nova ubicació que l'any 1863, amb deixes rebudes, es va constituir la primera sala d'operacions.

Durant el primer terç del segle XX es van desenvolupar en el centre millores assistencials (RX, laboratori) i reformes estructurals. El personal de qui es disposava estava integrat per dos metges, dos hospitalers (subalterns), un capellà, un practicant i 12 germanes de la caritat. L'any 1933 s'acordà la creació d'una plaça d'administrador de l'hospital, que disposava en aquella època de 70 llits per a adults i 80 llits per als nens.

En els anys de la postguerra l'Hospital es veu sotmès a diverses reformes estructurals i el seu funcionament econòmic continua fruint de deixes i llegats, encara que l'any 1939 se signa el primer concert de llarga durada amb la Diputació Provincial de Tarragona.

L'any 1975 crea una escola d'infermeres que va té una curta durada (1975-1977) a causa de la nova reglamentació universitària que limità les escoles d'infermeria a vuit, cinc a Barcelona i una a cadascuna de les altres capitals de província.

A partir de l'any 1981 es produeix la jerarquització hospitalària i la creació l'any 1987 de la SAM Hospital Sant Joan amb importants reformes estructurals de remodelació i ampliació.